Eureka!

Mon pare es prenia el seu conyacot anal·lògic, remenava i remenava la copa mentre continuava pensant el que li havia dit:

- Que les Cogudes estaran en Amèrica?
- Aixó és...
- I dius que heu de pagar?
- Sí clar, un lloger...
- I si jo entre a la vostra web he de pagar?
- No home, aixó no.
- Pues no ho veig clar - remena, que te remena - dic jo que lo interessant seria que qui vullguera entrar pagara, no?
- ....
- No entenc jo estes xuminaes vostres.
-....
- Està bo este conyaquet, eh?
- Pues ficament dos didets, papà...

Cursos CCC o Tócala otra vez

Un dia hem de parlar de les fantàstiques propagandes que fan a la ràdio de CCC i CEAC: em fiquen nerviós fins la exasperació. Está TOT perfectament pensant i estudiat al mil·límetre: el text, les veus joves, els sons de fons i incidix en tots aquells aspecte en els quals fracasa l'educació tradicional.

Hi ha un que és ja un clàssic: el d'apendre a tocar la Guitarra. No t'has de preocupar per res. Apendràs a soles (ja ho pots jurar!) - diuen - de forma natural, sense adonar-te'n. Si en 40 dies no toques almneys 5 cançons només pot ser per timidesa! Haig de recordar esta frase per als meus alumnes. Em sembla fantàstica. I no t'has de preocupar per la guitarra, ells te la regalen!

En això venia pensant en el cotxe quan tornava hui de Torrent mentres escoltava la ràdio, quan m'han vingut a la ment el que el professor de música ha repartit hui entre el Cor de Professor durant l'assaig del Concert de Nadal (el tio es un caxondo que havia d'acabar sent músic: s'apellida Juanes Bisbal!). Era esta partitura, sense lletra, pero d'una apassionada seguideta...

Manolo!! A vore si apre'ns a tocar-la!

Està molt lluny aixó de Califòrnia?

- Uff, molt
- No sé si podré aguantar fins que arribem...
- A mi me pasa igual. Tinc un post que vol eixir!
- Jo estic igual tu, fa tres dies que no faig...
- Mira! Crec que ací podràs postejar, mentres arribem
- Oh! Que bé!